Anahide Ter Minassia
| Nom original | (fr) Anahide Ter Minassian  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (fr) Anaïs Kévonian 26 agost 1929 6è districte de París (França) |
| Mort | 10 febrer 2019 (89 anys) Fresnes (França) |
| Grup ètnic | Armenis |
| Activitat | |
| Camp de treball | Història contemporània, relacions internacionals, història d'Armènia i història |
| Ocupació | historiadora, professora d'universitat, professora, traductora, escriptora |
| Ocupador | Universitat de París I Panteó-Sorbona (1969–) École des hautes études en sciences sociales France Culture |
| Família | |
| Fills | Taline Ter Minassian |
| Parents | Dzovinar Kévonian, neboda Ruben Ter-Minasian, sogre |
| Premis | |
| |
Anahide Ter Minassia (francès: Anahide Ter Minassian) (6è districte de París, 26 d'agost de 1929 - Fresnes, 10 de febrer de 2019) va ser una historiadora francesa d'origen armeni, professora a l'École des Hautes Etudes en Sciences Sociales. També fou maître de conférences de la Universitat de París I. Els seus principals camps d'estudi van ser la història dels armenis i la història contemporània de l'Armènia anterior i posterior a l'era soviètica.
És la mare de Taline Ter Minassian, també historiadora.
Biografia
[modifica]Anahide Ter Minassian va néixer el 1933 a París, a la Place des Fêtes del barri de Belleville.
La seva àvia, Gulizar, una armènia que vivia a l'Imperi Otomà, va ser segrestada i obligada a casar-se en 1889 pel líder d'una tribu kurda veïna a finals del segle xix. Però com a resultat de la reacció de la comunitat camperola a la qual pertanyia, Gulizar va obtenir, com un fet excepcional de la justícia, l'anul·lació del matrimoni i el seu alliberament per poder tornar a la seva comunitat.[1][2]
Els seus pares, Levon Kevonian i Armenuhie Der-Garabedian, eren apàtrides armenis, titulars d'un passaport Nansen i refugiats al barri de Belleville de París en la dècada del 1920. La seva mare, Armenuhie, música i periodista, va escriure un llibre armeni publicat a 1946, La història de Gulizar. Aquest llibre es va traduir al francès el 1993 i es va tornar a publicar diverses vegades.[3]
Anahide Ter Minassian és educada voluntàriament pels seus pares als set anys per aprendre l'llengua armènia dins de l'àmbit de la seva família. Va continuar estudiant història, fins a l'agregació, sota la direcció especial d'Henri-Irénée Marrou, estudiant junt amb Pierre Vidal-Naquet.[4] Es va casar amb l'apàtrida armeni Leon Ter Minassian, fill d'un ministre de la precària República d'Armènia, Roupen Ter Minassian. Ella és nomenada professora d'història i exerceix durant tretze anys a l'escola secundària. Després es va convertir en maître de conférences de la Universitat de París-I. També acull el seminari sobre la història contemporània dels armenis a l'Ecole des Hautes Etudes en Sciences Sociales de París. Ha publicat diversos llibres sobre Armènia i el genocidi armeni.[3]
Principals publicacions
[modifica]- La question arménienne (en francès). Marseille: Editions Parenthèses, 1983.
- 1918-1920-La République d'Arménie (en francès). Bruxelles: Éditions Complexe, 1989. ISBN 280480092X.
- Histoires croisées : diaspora, Arménie, Transcaucasie (en francès), 1997.
- Smyrne, la ville oubliée? : mémoires d'un grand port ottoman, 1830-1930 (en francès), 2006.
- Nos terres d'enfance, l'Arménie des souvenirs (en francès). Marseille: Editions Parenthèses, 2010.
Referències
[modifica]- ↑ Vidal-Naquet, 1997, p. 10.
- ↑ Clair, 2006.
- ↑ 3,0 3,1 «Anahide Ter Minassian» (en francès). Association Culturelle Arménienne de Marne-la-Vallée.
- ↑ Vidal-Naquet, 1997, p. 7.
Bibliografia
[modifica]- Vidal-Naquet, Pierre. Réflexions sur l'imaginaire national. Histoires croisées: diaspora, Arménie, Transcaucasie, 1880-1990 (en francès). Parenthèses, 1997.
- «Débat : un entretien avec Anahide Ter-Minassian et Claude Mutafian» (en francès). Le Monde, 26-04-1994.
- Lucie Clair «Les Noces noires de Gulizar» (en francès). Le Matricule des anges, gener 2006 (n. 69).
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- «Le témoin du vendredi : Anahide Ter Minassian» (en francès). France Inter.
- «Armenouhie Kevonian» (en francès). Association Culturelle Arménienne de Marne-la-Vallée.